El sòl és una de les més preuades possessions de la humanitat ja que permet a les plantes,  els animals i als éssers humans viure a la superfície de la terra.

El sòl és un cos natural, amb un origen lligat al medi en el qual es troba. El sòl és una creació natural que resulta de l’acció continuada del clima i dels organismes sobre un material originari o roca mare, i que ocupa una determinada posició en el paisatge. La seva formació dependrà del temps que hagin actuat aquests factors. La formació del sòl requereix milers d’anys.

La utilització agrícola del sòl ha portat a una primera concepció on el sòl es descriu com la part superficial de la terra que, a causa de la seva estructura flonja i de la seva composició química pot assegurar el desenvolupament de les plantes cultivades.

El sòl a més és un recurs natural, fràgil, limitat, fàcilment degradable i per tant no renovable a curt termini. Per aquest motiu ha de ser protegit de la degradació.

El sòl està format per diferents components, que corresponen a tres fases: sòlida, líquida i gasosa. La fase sòlida està formada per partícules minerals i en menor quantitat per components orgànics. Els espais buits poden estar ocupats per la fase líquida o aigua del sòl i per la fase gasosa o atmosfera del sòl.

El sòl com a sistema obert és el resultat d’una sèrie de processos o components dinàmics que intervenen en la seva formació i o destrucció. L’acció d’aquests processos depenen d’un conjunt de factors del medi i l’entorn. Aquests factors formadors i o destructors del sòl, són el clima, la vegetació, els organismes, el substrat a partir del qual es forma el sòl, la geomorfologia, la interacció humana i el temps que actuen aquests processos.

La contaminació del sòl pot tenir conseqüències desfavorables per a la vida humana i per l’ecosistema.