Una didàctica que ens ajudarà a construir el model de sòl
​

Cal ajudar als escolars a elaborar una idea, una teoria que impliqui veure el sòl no com un element sol sinó com un sistema en el que interactuen molts altres elements que fan que sigui constantment canviant i en construcció.

És interessant començar per allò que tenen a prop, el pati de l’escola, el carrer, el parc... que permet als infants fer sorra fina, fabricar boles de terra, separar les pedres més o menys petites experimentant i observant la composició, la textura, els canvis i les interaccions.

 

Caldrà sempre preguntar-nos sobre els elements que conformen els sols, els canvis que hi observem i què els fa canviar.

 

El pati de l’escola, el parc o el jardí proper; ens permet treballar i esbrinar a partir de preguntes:

 

Quina part d’aquest pati seria més adient per tal de plantar-hi alguna planta?

En quins llocs l’aigua drena millor?

En quin lloc del pati  deuen tenir el formiguer aquestes formigues?

Quines semblances hi ha entre el  sòl del pati i el sòl del jardí o bosc més proper a l’escola?

Què imagino que hi ha a sota?

Per on passen les aigües dels lavabos de l’escola?

Les arrels de l’arbre del pati creixerien igual en un altre sòl?.

...

 

Caldrà interpretar fets aïllats, indicis, empremtes, petits canvis observables, que ens permetin crear hipòtesis de multicausalitat i multiefecte, per tal de construir estratègies de pensament no lineal.

 

També haurem de tenir present que els canvis s’han succeït al llarg de milers d’anys i que alguns d’aquests canvis poden ser destructius, i per tant haurem de tenir molt present la idea de irreversibilitat, caldrà doncs treballar el concepte de protecció del sòl.

 

L’experimentació a l’aula ha d’ajudar a descartar enfocaments que se centren només en l’estudi de l’estructura i la composició del sòl, aïllades de tot allò que en realitat hi intervé.

 

És a través  d’aquesta mirada des de la complexitat, que l’alumnat serà capaç de començar a donar resposta a aquest gran concepte de sòl.

La complementació amb les sortides és òbviament necessària i molt valuosa. L’observació del sòl en un paisatge no urbà serà de ben segur la més entenedora.(1)

​

Així doncs per construir coneixement hem de tenir en compte tots els aspectes que queden reflectits en el següent esquema (2)